Descripció

Utøya és una al·legoria al dolor, a l’entrega sacrificial a canvi de res, un reclam de l’estima que creiem merèixer i que se’ns nega com se’ns nega qualsevol intent de sentit, d’absolut. Aquest poemari sorgeix d’un sentiment de decepció envers l’ordinària realitat i la passió amorosa, d’una sensibilitat potser exagerada envers el món que no es veu corresposta.

«Una encarnació sacrificial, la poeta comet el crim i és Víctima, assenyala el límit on s’abillen l’horror i la bellesa i pretén, amb la immediatesa de la seva paraula, encarnar-se sobre el lector, movent-lo a assumir les seves intencions, és a dir, constrenyent-lo a ubicar-se en el lloc on advenen les possibilitats del desastre.» De l’epíleg de Juma B. Barratxina

Més enllà de la temàtica amorosa, però, Utøya es situa en el territori hostil de l’illa del mateix nom, escenari de la massacre ocorreguda el 2011 on van morir 69 joves. I ens apareix com a metàfora i símbol de la massacre també d’una innocència encara viva, d’una sensibilitat desemparada. Utøya també vol dir una aproximació radical cap als baixos fons de l’home, l’intent d’arribar al fons i adonar-se’n que no té aturador i ens enfronta a l’insondable/l’inaccessible veritat primordial, motiu últim de la passió-del que és capaç l’home per la passió.

«El primer llibre de la Carla Marco rellueix tant pel treball de les imatges com pel bagatge existencial i conceptual que es transparenten en la lectura, ens fa veure d’una manera de vegades poc amable, que la bellesa és difícil, però, malgrat tot, ens l’apropa. I és que és, precisament, aquesta bellesa de la devastació el seu oferiment més genuí, i no deixa de ser un gest d’entrega i commoció.» De l’epíleg d’Àngels Moreno

La intenció de l’autora no és provocar, sinó remoure el lector i crear unes coordenades per al sentiment i assenyalar la irracional i inevitable necessitat del dolor, l’horror, la pèrdua per a l’existència de la bellesa, la puresa, l’amor. Tot i ser un llibre dramàticament florit i tràgic, també és esperançador, perquè permet aquest espai per a la passió-sensibilitat i la recull encara que esfereïdorament.  

L’AUTORA

---

 

Carla Marco

Sant Cebrià de Vallalta, 2000. Estudiant de medicina que s’escola entre aules d’estudis literaris i filosofia. Escriu fruit d’una pulsió recòndita. L’any 2020 és finalista del premi Salvador Iborra, i guanya alguns premis menors de poesia. Ha participat en la revista antipoètica PoetrySpam i en un parell d’antologies al pamflet llibertari La Tempesta. Actualment escriu a El Temps de les Arts entre exposicions i cinemes, mentre treballa experimentalment amb la imatge i l’ocult. En procés de guanyar-se la vida, la podeu trobar disseccionant fetges a les aules fosques de l’hospital o vagarejant entre vestigis, emplaçaments lumínics i les arbredes de la Vallalta.  

El llibre als mitjans