Descripció

Comprar
Comprar
Comprar
Comprar
Comprar

SINOPSI

Com s’ensenyava i s’aprenia el català durant el franquisme? Guanyem amb la llengua. El català durant el franquisme ens explica unes històries plenament desconegudes: les de professors, d’alumnes, de pisos, d’escoles… que no només des de la repressió, la clandestinitat i l’alegalitat van salvar una llengua sinó que també van salvar una societat i un país. Des de la seva arribada, el franquisme no pot aturar la transmissió del català. Es continua fent de viva veu en domicilis particulars, entitats privades. A les ombres, a la clandestinitat, s’organitzen les primeres classes de català. Des de Barcelona i Reus s’impulsa una nova modalitat per aprendre el català mitjançant trameses per correu postal.

En el franquisme, neix un moviment d’escoles que continuen defensant el model escolar català i entronquen amb la tradició pedagògica d’abans de la guerra. Són els dies que els versos rescaten el país, la llengua. L’agost de 1944 es crea el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Un certamen literari en català que, durant 25 estius, es converteix en refugi de les lletres catalanes. El 1969, les campanyes populars “Català a l’escola” i “Cultura en ruta” posen, de nou, el català en marxa. Als setanta, la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural esperona la creació d’una xarxa de mestres per introduir dues hores de català a l’escola. Un moviment que s’institueix a les escoles de Santa Coloma de Gramenet el 1972, va guanyant, de mica en mica, l’espai del català a l’escola. Comença una victòria. Les històries d’aquest llibre tenen el seu origen en una sèrie de reportatges publicats al magazín digital La Mira, titulada El català durant el franquisme.

L’AUTORA

Elena Yeste Piquer

És periodista i professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL. Doctora i llicenciada en Periodisme per la URL. Amb un Doctorat en Política, mèdia i societat (URL), un Màster Universitari en Estudis Històrics (UB) i un Màster en Gestió d’Empreses de Comunicació (UPF). És coordinadora del Grau en Periodisme i Comunicació Corporativa, dels màsters universitaris en Comunicació Política i Social i en Periodisme Avançat. Reporterisme, i coordinadora adjunta del doctorat en Comunicació de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL. És membre del grup de recerca Digilab i redactora del magazín digital La Mira. Ha publicat Dones que surten del paper (Fonoll, 2018); Un conflicte de llengües, 18è premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític (Angle Editorial, 2015), i L’era de la hipermemòria, 26è premi d’Assaig Josep Vallverdú (Pagès Editors, 2010). Ha estat redactora al diari Avui i al programa Afers Exteriors de TV3, i redactora en cap de Tripodos.