Descripció

Una exploració mistèrica de les possibilitats poètiques del tarot.

Després de 25 anys del seu darrer poemari, Joana Bel ens sorprén amb una visió particular de les cartes del tarot.

A redós de les cartes del tarot de Marsella, aquests poemes es presenten com un joc en què l’atzar, o destí, inspiren cada paraula. En l’imaginari medieval el meravellós senyoreja i els arquetips es relacionen amb la cort occitana, on el foll, el joglar, l’enamorat, l’ermità o el diable troben recer i significats al costat d’animals, vegetals i els elements. Amb els sentits alerta i el sedàs de l’experiència, l’autora s’endinsa en el bosc del tarot, on interroga els arcans majors i genera noves visions i reinterpretacions de les cartes.

IX Ermità
Teu és el temps
del rellotge d’arena.
Conscient
de la secreta llum
del silenci de tu,
el silenci dels segles.
Encens la llumeta
de la no-pressa,
la vida simple
dins l’entranya del món
que ens vetlles.

Pròleg de Tuti Cirera Bergadà
Postfaci de Fina Llorca Antolín

L’AUTORA

Joana Bel i Oleart

Barcelona, 1965. Viu al Maresme fa més de quaranta anys. Amb estudis de filologia catalana i diplomada en estudis literaris, el seu primer llibre, Parèntesi (La Sal, 1986), va obtenir el premi Donna de narrativa. És autora dels poemaris El risc de l’aigua i el silenci (3i4, 1990, premi Festa d’Elx) i No sé si imagino (Bromera, 1999, premi Ausiàs March de poesia), a més del llibre infantil A la nit, el bosc belluga (Baula, 1997). La seva obra ha estat inclosa en diverses antologies col·lectives. Destaca la tasca en la cura i edició d’autors com Joan Maragall, Maria-Mercè Marçal i Maria Oleart.