Descripció

Traducció i pròleg d’Alba Dedeu

L’heura és una de les obres cabdals de l’autora sarda Grazzia Deledda, premi Nobel de Literatura 1926 i una de les escriptores més importants de la literatura italiana del segle XX

Com la planta que creix i s’arrapa a l’arbre que l’alimenta i la protegeix, L’heura (1908) és la història d’un lligam incondicional: el d’Annesa, adoptada per la família Decherchi i serventa de la casa que, com a heroïna clàssica de ressons dostoievskians, no pot evitar un destí fatal. La fi de la glòria dels Decherchi és la decadència de moltes famílies nobles de la Sardenya rural que veuen com els seus joves malbaraten el que els queda de patrimoni. Paulu, hereu de la casa, és un personatge desesperat, antiheroi primordial i modern, que cerca el seu lloc entre el vell món i el nou. Annesa anhelarà l’amor de Paulu, s’enfrontarà al conflicte interior i assumirà sense indulgència el seu tràgic destí i la culpa que en deriva.

Amb el domini natural d’una prosa bella i precisa, de matisos i tonalitats líriques, Grazia Deledda desplega de manera magistral una història ubicada a la seua Sardenya interior natal amb uns personatges, sentiments i confl ictes universals que submergeixen el lector en els clarobscurs de la condició humana. Novel·la de gran profunditat psicològica, L’heura és una de les més representatives de la gran  escriptora sarda, ara traduïda per primera vegada al català.

L’AUTORA

Grazia Deledda

Nuoro, Sardenya, 1871 – Roma, 1936
Considerada la fundadora de les lletres sardes contemporànies i autora d’una obra excel·lent, Grazia Deledda és l’escriptora més destacada de la literatura
italiana de la primera meitat del segle XX. La seua producció, a cavall dels corrents literaris del verisme i el decadentisme, amb influències de les grans literatures europees del moment i en especial de la russa, arrela en el territori, el paisatge i les tradicions de Sardenya. De fet, Deledda ha estat l’única escriptora italiana guardonada amb el premi Nobel de literatura, el 1926.

Els seus relats i les seues novel·les, entre les quals Elias Portolu, Colombi e sparvieri, Canne al vento o La mare (Adesiara, 2009), van gaudir d’un gran èxit i del reconeixement immediat dels lectors italians i estrangers. Però no sempre el va obtenir de la crítica, àmbit en el qual topà amb el provincianisme dominant de la capital. Escassament traduïda al català, ha romàs poc coneguda entre els lectors d’aquí. Gairebé noranta anys després de la seua mort, apostem per donar-la a conèixer i reivindicar-la.

El llibre als mitjans  Nota de premsa