Descripció

SINOPSI

---

matar la mare és una sortida de l’armari. Aixopluga el crit d’una emancipació col·lectiva: la dels cossos a qui han dit que no encaixen en la norma perquè són lletjos, improductius o fan nosa. Són versos que rebenten els límits i els timpans. Poden ser llegits com un cop de puny sobre la taula, com un xiscle desesperat o com un orgasme que defuig l’amor romàntic i reclama, impúdic, un plaer sense restriccions morals ni estètiques.

«matar la mare és un conjunt de poemes plens de contundència, com un gran cop de puny. D’aquesta obra n’hem valorat la tensió lingüística, d’un nivell altíssim, i la proximitat a l’oralitat. Es tracta d’un text que juga amb les paraules, amb el so de les paraules i amb una semàntica heretada i una nova semàntica, assalvatjada i rebel. Destil·la frescor i poua en mites antics i mites contemporanis, amb altes dosis d’ironia i mala bava.» Així ens expliquen el llibre els membres del jurat del 22è Premi de Poesia Joan Duch per a joves escriptors format per Anna Gas, Meritxell Cucurella-Jorba, Francesc Gelonch, Jordi Quer, Anna Pantinat i Maica Rafecas.

 

L’AUTORA

---

Laura G. Ortensi Roses, 1991. És llicenciada en periodisme, graduada en filologia catalana i màster en estudis avançats en llengua i literatura catalanes. Es guanya la vida corregint textos, fent de professora a secundària i impartint cursos de català per a adults. Com que és tastaolletes i bellugadissa, actualment estudia el grau de criminologia i un màster en sexologia clínica. Dels sis mesos ençà, li han diagnosticat tota mena de trastorns i altres malvestats —titolitis encara no. Per entomar l’embat, s’autodefineix com a tolida cercabregues i pensa que juguem tots o punxem la pilota.  

 

El llibre als mitjans