Descripció

Una mirada femenina universal que traspassa generacions.

El llibre que consagra Teresa Pàmies com una de les grans novel·lista de la literatura catalana.

Pròleg de Montse Barderi

Dona de pres és una història d’amor, esperança, sacrifici i solidaritat. La de Neus Godàs, pubilla de la petita burgesia lleidatana, que dedica la vida al seu fill i a l’home que un dia estimà amb passió, un guerriller comunista detingut i empresonat. Situada a la Barcelona a cavall dels anys cinquanta i seixanta, a través de la veu senzilla de la protagonista, Teresa Pàmies projecta l’experiència de totes les mares i dones de presos que pateixen i han d’afrontar la hipocresia de la societat benpensant, a la vegada que esdevé un magnífic testimoni de la lluita antifranquista d’aquells anys. Però la mirada femenina i la temàtica universal de Dona de pres traspassa fronteres i generacions, i encara avui la seua lectura resulta commovedora.

És amb Dona de pres que Pàmies passa de la narrativa de no ficció i autobiogràfica directament a la ficció i es converteix en una gran novel·lista arrelada a una realitat viscuda i lluitada. La novel·la havia quedat finalista del Premi Sant Jordi, el 1971 i el 1974, però la censura n’havia desaconsellat la publicació. La primera edició publicada pels volts de Sant Jordi de 1975, va ser segrestada per la policia franquista per ordre del Tribunal de Orden Público, tot i que gràcies a la picaresca dels llibreters de l’època es va poder comprar i ser llegida.

L’AUTORA

Teresa Pàmies
(Balaguer, 1919 – Granada, 2012)

Escriptora i periodista, lluitadora antifeixista i feminista, tota una vida de ferm compromís polític socialista i catalanista. El 1939 emprengué amb el pare el camí de l’exili, a França i a la República Dominicana, Cuba i Mèxic, fins que el 1947 tornaren a Europa i s’establiren primer a Belgrad, i després a Praga. Els anys seixanta visqué a França fins que tornà a Barcelona el 1971, al cap de 32 anys d’exili.

Des de la publicació de Testament a Praga (Premi Josep Pla, 1970), ha estat una de les escriptores catalanes més populars, amb una llarga trajectòria literària de caràcter testimonial i memorialístic al voltant de la guerra civil, l’exili, el retorn i la lluita antifranquista. Quan érem capitans (1974), Quan érem refugiats (1975) o Memòria dels morts (1981) són algunes de les obres
més conegudes. També cultivà els llibres de viatges i la novel·la, entre les quals Dona de pres ha estat la més reeditada. Col·laborà assíduament en la premsa escrita, com al diari Avui (1976-2009).

Va rebre nombrosos premis i distincions al conjunt de la seua obra, entre les quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1984) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2001).