“‘El vent de la nit és la primera novel·la catalana que planteja la qüestió de la memòria en plena salut del franquisme’, va analitzar Bohigas. L’editora és del parer que si Sales -el seu avi- no la va separar d’Incerta glòria, de la qual representa la ‘coronació’, va ser per no haver de demanar un nou informe de censura que posés en perill la publicació.”

“Si escriure és reviure (i fer-nos reviure), el Joan Sales que escriu El vent de la nit és tan i tan diferent del que escrivia Incerta glòria que no costaria gens de creure que fossin dues persones diferents; si més no, la mateixa persona, abans i després de la catàstrofe o de l’ensulsiada; la mateixa persona després d’haver-ho perdut (gairebé) tot.”